I és millor del que calia esperar amb tots els precedents que hi ha d’adaptacions de videojocs a la gran pantalla. Algú ha dit Alone in the dark?

Doncs bé, vaig anar a veure-la més que res pel meu gran record d’aquest videojoc, doncs va ser el primer que vaig posar al meu PC després de comprar-me’l allà pel nadal de 2002. Incorporava el bullet time, un guió de cinema negre i policíac al més pur estil Charles Bronson, ja sabeu, inici de pel·lícula i ja han mort la dona i el fill …

En fi, parlar del guió de la pel·lícula es parlar-vos del joc, salvant algunes coses i fases del guió doncs obviament en poc més de 80 minuts no pots fer massa més, potser la única nota negativa que li trobo, la seva duració.

Mark Wahlberg fa de Max Payne, el pol·licia atormentat per la mort de la seva dona i el seu fill a mans, teòricament, d’uns yonkis enganxats a una nova droga de diseny, Valkiria.

Les notes còmiques estan en veure, per exemple, com en Chris O’donnell ha canviat tant, de ser un Robin gay metrosexual, sense ànim d’ofendre a ningú, al tiu bonachon i feliç que es veu aquí o que ha aparegut a Anatomia de Grey. També sorpren veure en Sucre tot tatuat i sense el seu accent sureny, papito.

Com he comentat no és una pel·lícula excessivament llarga, però cumpleix amb el que havia de ser, tot i que ha incorporat personatges que no surten, ha canviat de raça i edat a alguns altres i no donar tots els trets i escenes amb bullet time que haguéssim desitjat, però no decep, la qual cosa a dia d’avui no és poc. L’estetica de penombra a les escenes de carrer, els efectes que causa Valkiria en qui la pren incloent-hi les seves alucinacions. Tota la pel·lícula té un fons molt obscur, com en el joc, i crec que és això el que ha fet que m’agradés tant. Anava dubitatiu i vaig sortir entusiasmat. No és la pel·lícula de la meva vida, però sí que és una gran cinta i que a cap admirador del joc pot deixar de veure.

Un any més la tornem a tindre aquí, com si del turró Suchard es tractés mai falta a la seva cita anual. Hi ha gent que es pren això molt seriosament altres com un joc, jo entre ells, per a passar una bona estona i fer-la petar amb els amics i companys de feina i amb piques sans (a falta de PRO o FIFA a la feina bona és la LFM).

Així que aquest any ja m’he fet el meu equip i ja hem montat la penya a la feina, a veure si montem alguna amb els col·legues.

Any 2006, després de varis canvis a les nostres vides i d’un any d’absència tornem a l’escenari del saló d’actes de Jesus Maria - Sant Andreu pel Dia de les families. Tot i el meu error al oblidar un fragment de la lletra crec que ens va quedar força bé …

Aquí teniu el video (el podeu posar a pantalla completa que me’l vaig currar per poder-lo fer gran)

I ara unes quantes fotos

Mostrar en Slideshow

Avui a la feina em demanaven de nou que instal·les el Google Chrome “que a casa el faig servir i va molt bé”. El que no saben és que jo porto utilitzant-lo a la feina, i a casa, desde que va sortir i la veritat és que estic força content. Chrome està basat en el motor d’Opera, tot i que sembli una patada pel seu més que mimat Firefox, però la veritat és que ha estat un encert, doncs personalment opino que això l’ha dotat de personalitat pròpia i apropa un navegador força desconegut per a la resta dusuaris.

1. L’aspecte gràfic: A veure no cal que femm llenya de l’arbre caigut, però tots estareu d’acord amb mi en que Internet Explorer és, en quant a diseny, una mica pobre tot i el darrer intent a la versió 7 de millorar-lo amb pestanyes i tot. És poc pràctic i, com ha passat amb l’Office 2007, l’usuari triga en acostumar-se al seu nou entorn donat als canvis, i força significatius, a la ubicació de les eines bàsiques que ja tenia localitzades amb la versió anterior. Chrome té un aspecte molt més senzill, saps on és tot en tot moment. Diseny minimalista però atractiu a l’hora, gens carregat i força dinàmic, només dues opcions al menú, un full a l’estil de Archivo on et permet obrir una nova finestra o navegador, copiar, enganxar, desar, navegar de incògnit i eines per a desenvolupadors tals com visualització del codi de la pàgina o la opció de depurar codi Javascript.
   

   Aspecte de Google Chrome, gentilesa de Google

2. Visualització web: Conegut per qualsevol disenyador web és la pobre imatge que dona IE en quant a la maquetació de la web o aplicació donat al seu nul suport als estandars web. Chrome és l’antítesi i realment és al·lucinant amb la facilitat que carrega les webs, i no només la facilitat, sino la velocitat amb que ho fa, doncs una de les millores que té respecte els seus competidors (Internet Explorer, Firefox …) és que per cada pestanya que obra executa un procés nou, fent que en el cas de fallar i quedar-se penjat el navegador només afectarà a una pesatanya en concret, no al navegador sencer, permetent-nos seguir fent el que fos en aquell moment.
3.  
   

   Consum de memòria de Chrome

   Consum de memòria: En quant a consum, també depen de que carrega en cada moment cada navegador, però realment aquí Chrome surt força ben parat, doncs no té un consum excessiu i el fet de tractar cada pestanya per separat, cosa que no fan ni Firefox ni Internet Explorer, fa que es recuperi i alliberi la memòria que utilitzava fins aquell moment. Ara mateix tinc 5 pestanyes obertes amb una descàrrega en actiu i el seu consum no arriba als 60MB.

Així que, desde el meu punt de vista canviar per canviar si ja estem contents i el navegador que utilitzem ja ens va bé tampoc caldria, doncs al tractar-se d’un navegador en fase beta encara té petits problemes com que es tanqui de cop i volta, m’ha passat alguna vegada, o que no funcioni correctament alguna aplicació, com és el cas de Facebook. Ara, si el voleu tindre com a secundari per anar jugant i comprobant el su funcionament, feu-ho, no us decebrà.

Bona tarda. Com alguns sabreu, fa temps em vaig agafar aquest domini “www.dllamas.net” amb la intenció de fer una web on posar les meves fotos, penjar-hi videos i demés tonteries que solem fer els qui ens movem per aquest món, que dius poca feina tu també.

Doncs bé, com que m’he cansat una mica de buscar i buscar, de probar i probar he decidit tirar pel dret i utilitzar un CMS com el Wordpress, blog força catxondo i molt configurable amb pijades mil. Així que com deia aquí aniré penjant àlbums de fotos i vídeos que haurem grabat entre tots i moltes coses més.

Espero que de tant en tant algú faci alguna visita.

PD: He deixat els enllaços de Wordpress per si algú s’anima a fer-se’n un.